La revista quinzenal vilafranquina «El Labriego» publicà el 30 de setembre de 1887 la següent notícia:

«L'aparició de la fil.loxera als vinyars del Penedès ésja un fet plenament confirmat; el primer focus descobert en aquesta comarca és situat en el terme de Gelida, a 3 quilòmetres d'aquest poble, i en una finca anomenada: Torre de Llusellas».

Els pagesos veien que els seus conreus

estan a un pas del perill, un perill que es

 propaga amb, molta rapidesa.

Uns quants propietaris de Sant Sadurní

volien veure de prop I'existència de la

malura a les vinyes de la «Torre de Llusellas».

 El 18 de setembre, diumenge, en un tren de

càrrega, una comissió formada per propietaris,

un mestre, el pràctic i Waltres van a visitar la finca. Dissortadament s'adonen, arrancant unes arrels, de I'existéncia del parásit. Agafen unes mostres d'arrels, les col.loquen dins un pot d'alcohol i les envien a Barcelona per analitzar. Comuniquen al Centre Agrícola Vilafranquí que hi ha tres hectárees fil.loxerades.

Ja saben els efectes que a l'Empordá havia causat la fil.loxera; tot fa suposar que les vinyes de la nostra comarca han de córrer la mateixa sort.

Un propietari de Sant Sadurní constata, en una carta al director apareguda en el periódic quinzenal «El Defensor» de Sant Sadurní, que donada la manca d'ajut per part del govern, la solució, cal buscar-la mitjangant la iniciativa particular. Proposa, en el mateix article, que sigui destinat a camp experimental la vinya de «Torre de Llusellas», plantant tota mena de ceps per fer les observacions pertinents.

Els remeis existents per a combatre la plaga presentaren I'inconvenient d'ésser molt costosos; per tant, no es podien aplicar a totes les terres. També es pensava en la replantació, peró sense saber si la vinya americana seria resistent a l'insecte.

Els pagesos, sense tenir massa temps a reaccionar, S9 assabenten de la presencia de I'insecte a E spiells. Manuel Doménech i Vinyals el descobreix en una 'de les seves .propietats; era el 15 de novembre de l'any 1887. Una comissió de la vila de Sant S adurni proveida d'aparell

per inspeccionar els ceps es dirigeix a Espiells, on podrá percebre que la fil.loxera els havia atacat. El rabasser de la finca, Josep Martí, va donar permís per fer tota mena de treballs que es creguessin convenients a la propietat que treballava.

A partir d'aquest fet es fará una crida als pagesos de la vila i de la comarca per unir els esforgos i lluitar per combatre la fil.loxera o, si més no, minvar els desastrosos efectes.

La fil.loxera avanga d'una manera alarmant. S'havia confírmat al juny de l'any 1888 uns altres tres focus. A cal Bou de Lavern els ceps foren arrencats i cremats. Prop de l'Aixartell

es manifestava un altre focus i també al maset del Cardús, aquests dos últims en el terme de Lavit. Un any més tard es troben vinyes fil.loxerades a: Subirats, St. Pere de Riudebitlles, el Pla, St. Joan de Mediona, la Llacuna...

«La Pagesia», el 15 de juny de 1890, publica: «La fil.loxera ha envaït una part de les vinyes de Vilafranca». La plaga s'havia estès arreu de la comarca.

TERME MUNICIPAL DE ST. SADURNí D'ANOIA (1.881 Ha.)

Situació de la invasió fil.loxèrica a 21 de gener de 1892

Vinyes fil.loxerades ...... 994 hectárees

Vinyes no envaldes ...... 133 hectárees

Vinyes arrencades ....... 200 hectárees

Altres cultius ........... 228 hectárees

Erinots ................. 326 hectárees