Els efectes que va ocasionar la plaga van ésser greus per a l'economia de la comarca penedesenca. Les vinyes fil.loxerades es van convertir en terres ermes. La tristesa i la miséria arribaren a nombroses famílies de rabassers, no es collia prácticament res.

Molts propietaris també se9n ressentiren, ja que havien gaudit fins aleshores de gran benestar económic i ara, arribada la crisi, els calia fer-se cárrec de les despeses que originava la possessió de terres -contribucions, impostos- sense obtenir cap ingrés.

Alguns van perdre les finques perqué no pagaren al fisc.

Els comerciants també notaren els efectes de la crisi económica. La gent no anava als mercats i fires, com anys enrera féien, no compraven, faltaven diners.

L9 -onze d'agost de 1889 la mateixa revista publicava:

Els artesans que fabricaven bótes i bocois, per poder fer

el transport de vi, s'arriánaren. No hi havia demanda, puix

que les collites eren escasses.

A les platges de Vilanova s'havia acabat l'anar i venir dels

comerciants, la platja estava deserta. Els mariners no tenien

feina. Vilanova, que havia estat abans lloc ple d'activitat, ara

estava tranquil.la, aturada, morta.

Les festes dels pobles de la comarca havien perdut l'alegria,

l'animació, el bullici. El 12 de maig de l'any 1889, en la revista

«La Comarca del Noya», es publicaven les notícies següents:

- «Uaplech y fira del Sant Cristo de Piera no fbu tant concorreguda y animada com acostumabaIs demés anys. Sens dupte aixó es degut á la poca alegria y animació que regna

entre la classe agnicola per lo sens numero de plagas y desgracias ... »

- «Tampoch l'aplech de la Fontsanta de Subirats tingué l'animació dels altres anys».

- «Varias han sigut las poblacions comarcanas que durant lo 1 1 passat mes dejuriol y primers días del actual han celebrat la

seva festa Major (... ); no obstant, s'hi ha trobat a faltar, Panimació, alegria y expansió Waltres anys, escassejanthi moltíssim los forasters. La causa no cal dirla: lo país está completament abatut y trist al veure que la cullita de vi será aquest any tant escasa,

que ab prou feynas arribara per1 consum ordinari de la família, tementse y ab rahó un fatal hivern».

Els anys de reconstrucció de les vinyes van ser dificils per a rabassers i propietaris; els beneficis que donava la venda del vi, amb l'arribada de la fil.loxera, minvaren.

La vinya plantada exigia fortes inversions per poder comprar ceps americans, per treballar les terres preparant-les de nou, per adobar-les... i no s'obtenia cap ingrés, j a que en tres o quatre anys no es colliria raim. Molts propietaris hagueren de vendre les

terres o empenyorar-les perque' el govem oferia poques facilitats per a la realització de la nova empresa.

Els propietaris, que amb la mort dels ceps havien recuperat el «dret d'ús» de la terra, arribaren a uns acords amb els rabassers per iniciar la replantació, i Xaquesta manera amainaren els enfrontaments i les lluites entre les dues classes socials.

Es fan nous contractes queja no són de «rabassa morta» ni públics, sinó de parceria i privats. Es mantenia la condició de pagament del lloguer anual en espécies (una part de la collita), peró

els pagesos havien guanyat que l'arno, aportés diners per ajudar a la replantada, pagués els adobs, les eines i facilités als rabassers aprendre noves técniques de conreu.

La situació de crisi general va repercutir directament en la disminució de la població de les viles. La gent va veure's obligada

A emigrar cap a les colónies téxti1s de Barcelona o cap a América, per poder aconseguir treball. La mortalitat es va elevar i la

natalitat va decréixer. A finals de segle XIX i a principi del XX, la situació es va normalitzant.

Evolució des del 1820