gaudí

Nat d'una família de calderers, sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l'espai. Nascut a Reus (Baix Camp) el 1852, anà a Barcelona el 1870 per estudiar aquitectura, cosa que feu a la vegada que treballava en diferents estudis d'arquitectes i de mestres d'obres.

Hom pot dividir l'obra de Gaudí, construïda majoritàriament a Barcelona, en quatre etapes. La primera va des del 1878, any en que es va titular, fins al 1882. En aquesta etapa les obres són de caire urbà i social. La següent etapa, durant la qual comença a treballar la Sagrada Familia , és marcada per l'esforç per superar els estils històrics i per aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies: aquests dos aspectes bàsics són els que defineixen l'estil gaudinià. Gaudí fa una lliure i personal utilització de l'art musulmà i dels estils gòtic i barroc. Del 1900 al 1917 té lloc la seva època més creativa i innovadora, aquella en què desenvolupa el seu estil més propi: época de la reforma de la casa Batlló i de la construcció del parc Güell , l'església de la colònia Güell, la casa Milà , -coneguda com la Pedrera- i les escoles de la Sagrada Família. Des del 1918 fins a la seva mort accidental -Gaudí mor atropellat per un tramvia -es concentra en la realització del temple de la Sagrada Família .

Dibuix fet per un alumne de cinquè

domènec i montaner

Nascut a Barcelona el 21 de Desembre de 1850 Lluis Domènech i Montaner va demostrar des de la seva joventut la seva passió per a la arquitectura.
Exerci una gran influencia en la difusió del Modernisme desde la seva catedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-arab i en el gust pel dibuix curvilini tant propia del Modernisme.
En el Restaurant del Parc de la Ciutadella (també conegut com "El Castell dels 3 dragons") de Barcelona (1888) (actualment Museu Zoologic), s'ofereixen sol.lucions que s'avancen al seu temps (estructura de ferro i rajoles vistes) que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (1908) -que te un fantastic recobriment de mosaic, ceramica i vitralls policroms-, i en els edificis projectats des d'aquella data.
Les citades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectonics (L'Hospital de Sant Pau  a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).
Una interesant caracteristica dels trevalls de Domènech i Montaner es la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Aquest fet s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (veure La Pedrera).

puig i cadafalch

Nascut a Mataró (El Maresme) l'any 1867.
Estudiant encara, el 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença. Acabà la seva carrera d'arquitecte el 1891 a Barcelona i es posa a trevallar a la seva ciutat natal a on arriva a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, época en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.
Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (Càtedres d'hidràulica i de Resistència de materials), va desenvolupant ampliament les seves qualitats
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una ample labor politica en el camp del catalanisme.
El 1917, a la mort d'Enric Prat de la Riba, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós plà d'escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus), aixi com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d'Empuries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya. 
Deixeble de Domènech i Montaner, s'el considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.
Segons Alexandre Cirici i Pellicer la seva obra es pot dividir en tres periodes ben diferenciats:
       - La primera época, l'època rosa (Modernisme), pren com a simbol la casa pairal aristocratica catalana i cerca la inspiració en models nordics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).
       - La segona época blanca (Idealisme racionalista) correspon mes aviat als gustos de la nova èlit burgesa, práctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
       - La tercera època època groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza per el monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencia i andalús dona com a resultat un preciosisme barroc.
Molt interessat per l'arquitectura nord americana, projectà la casa Pich inspirant-se en Sullivan. A més de les seves activitats com a arquitecte, també va realitzar un enorme esforç com a historiador i especialista en art, sobretot en arquitectura medieval romànica. Va escriure importants assatjos sobre historia de l'arquitectura com "L'arquitectura romànica a Catalunya", "L'arquitectura gòtica civil a Catalunya" i molts altres llibres.
Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.

isidre nonell

Isidre Nonell i Monturiol va neixer a Barcelona l'any 1872.
Isidre Nonell va ser básicament un autodidacta. Malgrat aixo, també va ser alumne de Josep Mirabent, de la Acadèmia Martinez Altès i de Lluís Graner. També va ser alumne de Llotja a Barcelona.
El treball de Nonell es caracteritza en la seva joventut per la alegria i la riquesa de colors, juntament amb una estética sobria pero intensa inspirada en el Modernisme i en el Impressionisme. 
Aquest es el caracter de la pintura de Nonell quan forma part de la "Colla del safrà" - en la que coincideix amb altres autors com Canals, Vallmitjana, Gosé, Torner, Torres García, Adrià Gual, Joaquim Mir i altres - entre 1893 i 1896. (El nom de Colla del safrà els hi ve de les tonalitats que utilitzaven els seus membres en les seves pintures, que recorda la tonalitat groguenca d'aquest producte).
Abans del seu primer viatge a Paris el 1886, Nonell va desenvolupar la serie anomenada dels "Cretins de Boí". Nonell es va interessar sempre per la gent marginal, solitaria, malalta, dones gitanes i altre gent de baixa extracció social en actituts de tristesa.
Nonell presta molta atenció a la cara sordida de la realitat, la cara oposada a la societat burgesa, generant d'aquesta manera l'incomprensió i rebuig dels que podien ser els seus potencials clients.
L'any 1887 va anar a Paris a on va pendre part en algunes exposicions conjuntament amb altres pintors. En la seva segona estada a Paris entre 1899 i 1900 es veu fortament influenciat per l'impressionisme.
El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposició antológica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més sensual de l'univers femení. L'exit d'aquesta exposició, malgrat tot, va ser efimer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.
Nonell va ser també un excelent dibuixant. Fora de la seva temàtica normal (veure  tres dibuixos ), també va col.laborar amb el setmanari satiric "Papitu" a partir de 1908.
L'any 1910 va pintar la seva serie de dotze natures mortes.
Nonell morí a l'edat de 38 anys a consequencia d'unes febres tifoideas l'any 1911.

santiago russinyol

Nascut a Barcelona l'any 1861.
Després dels primers estudis treballa en el negoci familiar de teixits, pero ho va abandonar ben aviat, trencant amb la tradició industrial de la familia.
Encara que inicialment autodidacta en art, es va formar al Centre d'aquarelistes de Barcelona del que en va ser un dels fundadors, i també fou deixeble de Tomàs Moràgas.
En els seus inicis, la seva pintura té punts de contacte amb la de Joaquim Vayreda.
Després d'un viatje a Paris (1889) on va viure a Montmartre amb Ramón Casas i amb Zuloaga, la seva pintura adopta tons grisos i una mèna de subtil vaguetat a la manera de Whistler, molt influenciada per els impressionistes. La seva producció pictorica d'aquesta època es paisatgistica, sobre tematica urbana, retrats i també composicions simboliques d'inspiració modernista.
Desde 1896 i després d'un viatje a Andalusia, comença a pintar jardins.
Des que va tornar a Barcelona es va transformar en un dels gran animadors del moviment modernista "Els Quatre Gats" que reunia artistes i escriptors d'avantguarda.
En aquesta època adquirí a Sitges una casa en la que va fundar el "Cau Ferrat" i també organitzà en aquesta població les famoses festes Modernistes.
A més a més de la seva activitat com a pintor, també va desenvolupar una gran activitat com a escriptor, per la que es més conegut. Els titols més importants de la seva producció literaria son: "L'alegria que passa" (1891), Llibertat" (1901), "El pati blau" (1903) i "L'auca del senyor Esteve"
Rusiñol mort a  Aranjuez l'any 1931.

portada