| Els serveis i els comerços |
|
Hem après:
|
De l'origen del ferrocarril als nostres dies
|
L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL Per la primavera de¡ 1865 s'obriria el tram ferroviari de Mi re¡¡ a Tarragona. La vfla de Sant Sadurní observava aquell projecte amb un recel que provenia de l'experiència viscuda e anys de construcció de la línia fèrria, durant els quals els obrers que hi treballaven provocaran alguns incidents població. En realitat, el ferrocarril va significar obrir una porta al exterior que tingué molt interès per als comerciants de misteles 1 aiguardents, els quals pogueren accedir millor mercats urbans i als ports costaners, des d'on enviaven productors cap a les col?)nies. L'arribada del ferrocarril és un fet intrinsicament transcendental, que tingué repercussió a termini sobre els hàbits, costums i escala de valors dels Sadurninencs. L'INICI D'UNA ETAPA ])'EXPANSIÓ URBANA 1 COMERCIAL Després de la construcció de¡ ferrocarril, l'obra pública de transcendència per a la Vila fou la carretera de I'Ordal a Quintí, el 1883. Aquests anys, 1865 i 1883, són dos tomb en la historia econòmica de Sant Sadurní, ja que hi van i lloe l'establiment de les dues principals vies d'accés als mei i ¡'obertura a l'exterior. El comerç del vi, motor econòmic Vila, a mans dels propietaris i terratinents, tingué un gran en l'Ajuntament i en la Diputació. En Marc Mir, aleal Manuel Planas, diputat, són els dos exponents més notoris de l'entesa entre el poder econòmic i el poder polític. Aquesta etapa viu l'inici d'una expansió urbana truncada accidentalment durant els anys de la fil.loxera que se centrà especialment en el carrer Diputació i en la Plaça Nova. Dins el camp comercial, Sant Sadurní s'aprofita de¡ fet la fil-loxera ha arrasat les vinyes de França i que els mercat inunden amb productes vitivinícoles catalans. Deu anys abans de la crisi de la fil.loxera, Sant Sadurní tagonitza una década d'una certa prosperitat, si més no propietaris agrícoles, ja que, per a una gran part de la pobló prosperitat equivalia a poder menjar cada día 1 poca cosa A partir de¡ 1890, quan es deixen sentir eis efectes de la p la població cau per I'emigració de més d'un centenar de f lies; la mitjana anual de casaments minvà a menys de la tat, el nombre de naixements davallà un 35% i la producció de vi, no cal dir que va sucumbir totalment sota els efectes devastadors de la fil.loxera. |
Els inicis de la xarxa de comunicacions
|
La comercialització del vi i la necessitat d'exportar-lo fa pensar que cal construir una carretera que uneixi l'interior de la comarca amb el mar. Per Vilafranca i la comarca, comunicar-se amb Vilanova, que era el lloc d'embarcament més proper, era molt important. L'any 1834 comença la construcció de la carretera que unirà ambdues viles, i que substitueix l'antic camí de 1759, que era intransitable i feia el transport car i pesat. A meitat del segle XIX, i gràcies a la iniciativa privada i a l'empenta de les autoritats locals, les comunicacions entre els pobles de la comarca milloraran considerablement, amb la construcció dels trams: Vilafranca-la Granada, Vilafranca-St. Sadurní d'Anoia-Gelida, Vilafranca-St Mard-Torrelles, Ordal-St. Quintí...
|
