El poble s'edificà al voltant de l'antiga parròquia de Sant Sadurní, esmentada per primera vegada documentalment en un llegat del canonge Guerau Ramon a L'església de Sant Pere de Subirats datat de l'any 1 129 i que estaria situada al costat del camí de Barcelona a Tarragona per Martorell, lo és, la Via Augusta del temps dels romans, a la riba esquerra de l'Avernó. Durant segles Sant Sadurní no fou més que un arrenglerament de cases, a banda i banda del camí del carrer de Cavallers quedant L'església a l'extrem oriental de la vila en formació. El que avui és terme de Sant Sadurní d'Anoia estava integrat dins del terme de Subirats, però la seva millor posició, al costat del camí i en terres més aviat planes i abundoses d'aigües, féu que aquesta caseria es desenvolupés amb més rapidesa que la resta de poblacions que integraven el domini de Subirats. Així l'any 1493, Subirats tenia 24 cases, Sant Pau d'Ordal 13 i Sant Sadurní 91. Ferran 11 el Catòlic, incorpora la vila de Sant Sadurní a la reial corona l'any abans dit, bo i conservant algunes atribucions el carlà del Castell de Subirats.

Entrat el segle XVIII, la gent de Sant Sadurní començà a bellugar-se per obtenir la separació de Subirats, cosa que assolí, finalment, el 28 de maig de 1764. El 26 d'agost del mateix any prenia possessió el primer batlle «independent de justícia» de Sant Sadurní d'Anoia. En aquell temps, Sant Sadurní tenia 163 cases i 815 habitants. Des d'aleshores, la creixença de la nova vila fou bastant ràpida, ja que pel cens del comte de Floridablanca ja comptava amb 1065 habitants (any 17 87). La vila, en engrandir-se, ja sobre l'eix l'antic recinte. El primitiu portal del carrer Cavallers ja no té cap utilitat, i es construeix, més cap a ponent, el portal del «Cap de Vall de la Vila», que conserva la data de 1797. Les guerres del francès primer i civils més tard pertorbaren el normal desenvolupament de la vila a causa sobretot del fet que Sant Sadurní fou aleshores un important centre de comunicacions per carretera. L'any 1865, en inaugurar-se la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca, s'establí comunicació directa de Sant Sadurní amb els caps de comarca i del Principat, amb els conseqüents avantatges econòmics i socials que això representa a finals del segle XIX.

El creixement de la vila ha anat lligat a l'expansió de la vinya. Així, durant el segle XVIII, la vinya va rebre una forta empenta al Penedès gràcies a la demanda del mercat americà i, durant els anys 1860-1 880, viu el moment de màxima expansió a causa de la total destrucció de les vinyes franceses per la plaga de la fil.loxera. La vila de Sant Sadurní passà d'un miler d'habitants als voltants de 1800, a 3.000 el 1887, data que va portar la plaga de la fil.loxera a Sant Sadurní, a conseqüència de la qual la vila perdé més de 500 habitants fins a final del segle. Els saduminencs donaren mostres d'una tenacitat exemplar en la lluita anti-fil.loxèrica.

El segle XX és el de les grans transformacions de la vila, i tot a causa de la importància creixent encara que no constant de la indústria del cava.

L'any 1879 es pot considerar com un any clau en la historia de l'economia de Sant Sadurní. Fou en aquesta data que aparegueren en el mercat les primeres botelles de vi escumós elaborat per Josep Raventós i Fatjó de Can Codorniu després d'alguns anys de proves i experiments. Fou, amb tot, el seu successor Manuel Raventós i Domènech qui donà l'empenta definitiva a la Casa Codorniu. Després d'estudiar personalment els processos d'elaboració dels vins escumosos, a França, toma a la seva casa nadiua amb els millors enblegs d'aquell moment.

Sant Sadurní d'Anoia és una vila moderna, i hem vist que no va formar municipi independent fins a la segona meitat de¡ segle XVIII en qui es separa de¡ terme de Subirats. La notable presència d'arquitectura medieval al terme veí contrasta amb l'absència d'aquesta a la vila de Sant Sadurní, que es basteix fonamentalment amb arquitectura de l'eclecticisme, de¡ modernisme i del noucentisme.

L'estructura lineal que s'origina a l'entorn de l'antiga Parròquia, a banda i banda del carrer de Cavallers, es veu superada a mitjan segle XIX. L'eixample que es produeix descansa bàsicament sobre tres directrius: la del Raval, la del carrer de Montserrat i la del carrer de la Diputació.