L'estranya història de la cooperativa elèctrica |
La Cooperativa Elèctrica Sansadurninense fou constituïda el ?28, i començà a funcionar l'abril de 1931 amb l'objectiu de subministrar corrent elèctric als seus 500 associats, a un .,cu més baix que el de la companyia FASA (Fuerza y Alumbrado, S.A.), amb seu central a Manresa. Proveïa de llum i força amb un estalvi de 0,3052 pessetes per kilowatt. A finals il mes de juliol de 1934, ja havia produït als locals del carrer Hermanos Gabrielistas 167.462 kílowatts de llum i 1.143 de força gràcies a tres potents dinamos de la marca anglesa RUSTON, mogudes per dos motors de gas-oil de 60 cavalls i per un altre de 40. Com es podia preveure, la reacció de FASA no es va fer esperar i durant el 1935 posà en marxa una reducció dràstica - tarifes per a fer la competència a la Cooperativa Elèctrica i provocar-li una situació financera compromesa. La reacció de la majoria dels veïns, en veure que FASA rebaixava i rebaixava preu del kilowatt quan mai abans no ho havia fet, f6u d'indignació i de rebuig pel que consideraven una grollera estratagema per a fer desaparèixer aquella iniciativa popular. En començar la guerra, el 90% de les llars locals eren subministrades per la Cooperativa.
En allò que no havia reeixit el propietari de FASA, Enric Gomis, en un entorn de lliure competència, ho aconseguien s obrers de la CNT-FA1 de la seva companyia el mes de setembre de 1936. Aquests, després de confiscar FASA, es presentaren a Sant Sadurní el dia 6 i, en un autèntic cop de forja, i ponderaren també de la Cooperativa Elèctrica, obligant l'alcalde a signar un document de cessió de l'actiu i el passiu de la cooperativa a FASA. Aquell mateix mes, els obrers que l'havien confiscada procediren a desmantellar la central de la Cooperativa, tallant les línies i connectant tota la xarxa local a la línia general de subministrament de FASA. La reacció dels socis en veure's desposseïts del seu patrimoni no fou contundent donat que en els primers mesos de la ¡erra la confusió era molt gran i la capacitat de contrarestar l'acció revolucionària molt petita. De mica en mica, però, i sobretot durant el 1937, els veïns començaren a revelar-se contra la situació, negant-se a pagar els rebuts de la llum. L'Ajuntament es decidí finalment a intervenir en defensa dels socis, i el 9 d'octubre d'aquell mateix any inicià un expedient !r recuperar els béns de la Cooperativa confiscats per FASA. era massa tard. L'expedient en qüestió, tramitat per la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya durant el 1938, no es concloure, i en acabar-se la guerra, Enric Gomis, propietari
D'entre les diverses interpretacions d'aquests esdeveniments, n'hi ha versions per a tots els gustos. Conec la teoria que parla del fet que els revolucionaris foranis actuaven d'acord amb la propietat de FASA i que li feien la feina bruta a Enric Gomis. A mi em resulta molt difícil de creure que en el radicalisme del 1936 uns obrers anarquistes es plantegessin una actuació d'aquesta envergadura, establint una estratègia conjunta amb un propietari. Una iniciativa d'aquesta naturalesa pressuposava saber o intuir, amb més de dos anys d'antelació, com s'acabaria aquell procés històric, impossible d'imaginar ni de lluny Vestiu del 1936. Tinc el convenciment que la confiscació de FASA i la de la mateixa Cooperativa Elèctrica, feta aquesta última conjuntament per obrers manresans i sadurninencs, responia inicialment a la màxima revolucionària d'apropiar-se dels mitjans de producció, fossin qui fossin els propietaris, P. Enric Gomis o els socis de la Cooperativa. Des del mateix moment de la confiscació, però, els obrers de FASA foren molt més expeditius que el mateix Gomis, a fer prevaler els interessos de FASA per sobre dels interessos de la Cooperativa. Hi va contribuir, d'una banda, la debilitat dels qui havien de resistir-s'hi: socis, treballadors de la Cooperativa i autoritats, locals i, d'una altra, la gosadia i contundència dels obrers de FASA. |