Per saber-nos orientar hem de conèixer el que ens envolta

Les muntanyes, els rius, els boscos, els pobles i ciutats...

Tot el que podem veure forma part del paisatge.
El paisatge és l'aspecte que té un indret amb els pobles, els camps de conreu, els rius ... i el relleu
Els homes han anat transformant el paisatge natural.

Molt sovint l'acció humana és perjudicial per al medi natural.
El paisatge rural, és un paisatge natural poc transformat per l'activitat humana. La gent viu en contacte amb la natura. Hi ha horts, camps de conreu i pobles o localitats no gaire grans.

A vegades fins i tot les persones viuen en cases aïllades, en masies o llogarrets Els paisatges urbans són el resultat de la transformació de paisatge natural.

El seu aspecte canvia constantment, s'aixequen ciutats amb nous carrers, noves edificacions que substitueixen les velles, es destinen terrenys a parcs, instal·lacions, àrees comercials o industrials...
Un altre dels aspectes que modifica el paisatge a les grans ciutats són les bones comunicacions que les uneixen amb la resta del país. Les ciutats són nusos de comunicació i s'hi poden trobar carreteres, autopistes, estacions de tren, aeroports, ports...

La tipologia de Catalunya : Muntanya, plana i costa

Les comarques de muntanya són les situades en zones de relleu caracteritzat per grans serralades i valls. A Catalunya les serralades més importants són les del Pirineus i Prepirineus.Alguns dels seus cims superen els 3.000 metres d'altitud.

Les valls són els terrenys en forma de V que hi ha entre dues muntanyes.

A les valls hi ha pobles i també acostuma a passar-hi un riu. En un paisatge de plana destaquen els terrenys plans, a més de muntanyes baixes i arrodonides anomenades turons i els rius que les travessen.

A les planes no hi ha gaire diferència d'altura entre els llocs.

Les comarques d'interior estan situades en una gran plana anomenada Depressió Central.

Les planes situades a certa altitud amb relació al nivell del mar s'anomenen altiplans i les que estan més baixes que el territori que les envolta s'anomenen depressions.

A vegades els altiplans estan limitats per cingles, que són parets de roca amb molt pendent.

La costa és la part de la terra que està en contacte amb el mar.

El paisatge de les comarques litorals és molt variat. Hi predomina la costa alta al nord, i la costa plana i sorrenca al litoral central i al sud.

A l'extrem sud, destaca el delta de l' Ebre.

En gairebé totes aquestes comarques hi és present la Serralada Litoral o la Prelitoral.

En el paisatge de costa distingim platges i penya-segats.

PENYA- SEGATS
Són parets de roca amb un pendent molt fort situades a la vora del mar.

Les muntanyes en molts llocs arriben fins al mar. A Catalunya les trobem al nord, a la Costa Brava.

PLATGES
Són extensions de terres planes formades per sorra. A Catalunya en trobem a les comarques del litoral central i del sud.

Fruit del moviment constant del mar, la costa mai és recta, presenta formes desiguals, amb entrants i sortints, com si s'hagués retallat la terra.

Els rius són corrents d'aigua que tenen unes característiques comunes:

Neixen a les muntanyes.
Creixen amb l'aigua que prové de la pluja o d'altres rius.
Desemboquen al mar o en un altre riu.
El recorregut que segueix un riu és el seu curs, la quantitat d'aigua que porta s'anomena cabal i el lloc per on passa, llit.

En el curs d'un riu hem de distingir tres parts:

Curs alt:

És el recorregut del riu a les muntanyes. L'aigua baixa molt depressa pels vessants de les muntanyes i d'aquesta manera s'hi formen cascades i ràpids. Els rius aquí han de salvar grans desnivells de terreny.

Curs mitjà

És el recorregut del riu per la plana. L'aigua hi circula més lenta que en el curs alt, adaptant-se a les suaus ondulacions del terreny. S'ajunta amb altres rius.

Un afluent és un riu que desemboca en un altre riu.