CE Jacint Verdaguer

Després de cinc anys treballant i planificant com a centre integrat primària i secundària, ara ja és una realitat.

Però aquesta realitat no hauria estat possible sense una visió clara de l'educació actual i de futur del nostre centre, de l'equip de mestres i professors que han posat el seu esforç més enllà de que podríem dir la seva tasca ordinària, dels pares que ens han donat costat en les nostres iniciatives i també als nostres alumnes (protagonistes principals d'aquesta pel.lícula). Tots n'hem d'estar molt contents.

Ara toca explicar els trets més destacats que han dut a emprendre  aquesta aventura i quina ha de ser la bandera que ens ha de guiar en aquest camí, en el que tots som necessaris:

1. La coherència educativa dins del període d'educació obligatòria, que només es pot donar des d'una perspectiva de treball cooperatiu entre les etapes que la conformen. Lògicament això suposa treball en equip i trobar consensos pedagògics des de les diferents visions: RIQUESA.

2. Continuïtat d'un projecte propi de centre basat en objectius i metodologies comuns que ajuden a la coherència i formació dels nostres alumnes: COHERÈNCIA.

3. L'equilibri enriquidor que suposa treballar de manera conjunta mestres i professors i poder arribar més a acords que no pas a culpabilitzacions mútues entre uns i altres: ESFORÇ.

4. Un canvi en els errors comesos en l'estructura organitzativa de la LOGSE (no en la pedagògica) i que pots ajudar a millorar (com sembla que ja ho fa) uns resultats que en el nostre país no són massa alegres: INNOVACIÓ.

5. L’optimització dels recursos disponibles i la sostenibilitat dels recursos públics que sempre són limitats: RESPONSABILITAT

6. Destacar, dins la coherència de la línia metodològica, el concepte d'educar per aprendre a aprendre que la societat del coneixement ha permès i que en el nostre centre sempre ha tingut un paper primordial com a base de l'autonomia personal i del treball cooperatiu a partir de l'organització i dels recursos que emprem en el centre i que han estat pioners i imitats en el nostre sistema educatiu: REALITAT.

De ben segut que no tot seran avantatges, també hi hauran dificultats, mai hem dit que això de l'educació fos una cosa fàcil, però de ben segur que la balança serà positiva.

En educació el paper del mestre o del professor és primordial, doncs és ell qui en última instància executa l’objectiu pel qual se l'ha contractat i qui té un contacte directe amb l'objecte de la nostra raó de ser: l'alumne. Però l'educació no pot dependre únicament del factor humà (imprescindible com he dit), el sistema ha de ser sòlid per si mateix, no pot dependre de la casualitat, ha de permetre que a partir d'uns objectius clars, metodologies compartides, recursos innovadors i organització del centre en funció dels alumnes, aquest, funcioni independentment de qui hi hagi en aquell moment, doncs tots sabem que les persones som efímeres i que ara hi som i ara no, però els nens i nenes hi són sempre i sempre tenen la mateixa edat i les mateixes necessitats (ells evolucionen però nosaltres no ho veiem).

Aquest nou repte, a l'igual que qualsevol altre, no millorarà per si sol o per un decret, cal continuar posant-hi el mateix entusiasme, il·lusió i esforç que sempre ha caracteritzat el nostre centre. El pessimisme, la crítica fàcil, el cansament i, perquè no dir-ho, l'edat, poden ser les principals amenaces en un moment on els canvis en el món educatiu costen molt d'entendre i on són tant necessaris fer-los.

N'estic convençut que, a l'igual que jo mateix, tots seguirem posant la mateixa il·lusió de sempre i que les dificultats, que de ben segur ens trobarem, seran compensades pels avantatges que suposa treballar per aconseguir una coherència educativa i una millora dels nostres alumnes al no haver trencaments dins del procés de l'educació obligatòria. Hem de perdre la por al canvi. Els canvis sempre han millorat el nostre món, només cal llegir la història.

Per aquest motiu, l'objectiu, més que mai, és continuar treballant en equip i sobretot tenir una visió clara de futur i del que pretenem aconseguir en els nostres alumnes. Les visions parcials, corporativistes, tancades, inflexibles,.. no han ajudat en res al nostre sistema educatiu. Si d'alguna cosa n'hem d'estar contents és que mai hem caigut en aquesta visió negativista i ha estat això el que, malgrat les dificultats, les incredulitats o les crítiques el nostre centre està on està. CONTINUEM sent valents ara més que mai.

Endavant companys, pares i alumnes: millorar sempre és possible des de l'optimisme.

Josep Maria Esteve Gibert