Aula
E. Infantil
Escriptori
Pla Treball
Molt enriquidor els comentaris d'aquest bloc següeix així!!!
Força des de Vic
3"Molt bona la reflexió"
a dijous, 1 de gener de 1970 01:33per Àngel
a dijous, 1 de gener de 1970 01:33per Àngel
| Paraules per a la reflexió (xerrada de Ferran Ruiz) |
| general |
| Escrit per Anna Guilera Rico |
| dijous, 10 d'abril de 2008 16:10 |
|
Aquestes paraules estan extretes de la xerrada que el Ferran Ruiz va fer el dimecres 9 d'abril a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per a la xarxa de centres integradors.
El Ferran Ruiz va fer una magnífica ponència en la qual va explicar el seu punt de vista sobre la situació actual de l'educació. Va parlar dels punts febles del nostre sistema educatiu, i va aprofundir en les causes que provoquen i expliquen l'existència d'aquests punts febles.
Per mi, el millor de la seva exposició van ser les possibles solucions i propostes de millora que va oferir. Va trencar una llança a favor del canvi. Perquè quan les coses no van prou bé, s'han de canviar, oi?
PARAULES PER A LA REFLEXIÓ
(de la xerrada impartida pel Ferran Ruiz per a la xarxa de centres innovadors)
1. Hi ha coneixements de fora del món educatiu que podrien millorar el sistema educatiu i la situació de l’educació. O el que és el mateix: amb el que sabem des de dins de la professió no n’hi ha prou per resoldre els problemes actuals.
2. No té sentit que els centres educatius continuïn amb una estructura que és pròpia del segle XIX (i que respon a la realitat del segle XIX, no a la del segle XXI).
3. El currículum tal i com el coneixem actualment no pot encabir amb facilitat altres matèries (noves?) que es reconeguin interessants (per exemple: economia). És un currículum massa rígid i massa atapeït.
4. El món canvia però no canvia l’organització de l’educació. Els petits canvis dels últims vint anys són tan sols un miratge. No són canvis reals ni profunds.
5. És absurd esperar que un alumne aguantarà llibres de text avorrits i continguts irrellevants des del seu punt de vista només perquè els adults diguem que és important per al seu futur.
6. Els problemes de l’educació són d’abast mundial. Aquí, però tenim una dificultat afegida: necessitem un rendiment acadèmic superior al d’altres països (com Xina). Necessitem més elits (si apostem fort per la societat del coneixement).
7. L’educació del 2030 no té per què ser igual a la del 1980. Ara toca pensar com ha de ser l’educació per al futur.
8. Hem de reconèixer que actualment l’alumne, en tant que persona, importa ben poc. L’alumne no és el protagonista. Els sindicats gairebé no en parlen mai. I fins i tot hi ha hagut lleis educatives que se n’han oblidat: parlen d’educació, però no d’alumnes.
9. Per part de l’Administració no hi ha una voluntat real de canvi, una voluntat clara i decidida per innovar. Es vol arreglar les coses fent més del mateix, amb canvis superficials. És com si es volgués fer el mateix però millor (amb una mica més de formació per al professorat i una mica més de recursos). No tenim tallers de disseny de noves propostes educatives, no s’experimenta prou perquè la paraula experiment fa por.
10. Els sectors més favorables a la innovació són els que tenen unes expectatives més baixes en relació a l’educació: els pares de famílies més desafavorides i, traslladat als centres, les UACs. Els professionals liberals poden ser més reacis al canvi perquè a ells ja els va anar bé un sistema d’estudis molt semblant a l’actual.
11. El sistema educatiu hauria de preparar per:
- Saber treballar amb informació, conceptes i relacions
- Operar en un món canviant, complex, global i que no es pot preveure
- Saber organitzar-se per projectes, en xarxes i partenariats
- Ser competent, emprenedor, creatiu, responsable, mobilitzable, predisposat a canviar, a aprendre i a treballar en equip
- En definitiva, tenir una actitud proactiva
12. Tinguem en compte que en la societat del coneixement es treballa per projectes. Això afecta de ple el món universitari, però també l’ensenyament secundari.
13. Hem de reconèixer que l’ecologia (entorn) de l’alumnat ha canviat moltíssim:
- El tipus de famílies
- La publicitat i el consum
- Els comportaments que reflecteixen els mitjans de comunicació (tele)
- Entorn tecnològic multimedial
- La quantitat ingent d’informació
- Molts canals de comunicació
- La indústria de l’oci i del joc
- El tracte amb les persones
- L’espai físic (els habitatges són molt més reduïts)
14. Dir als alumnes què han de fer a cada moment pot acabar amb la seva iniciativa. El sistema els fa ser passius. El sistema genera problemes i fracàs.
15. Hem de ser conscients que si els fem aprendre molts continguts els estem privant de temps per poder investigar, per poder ser creatius. Els alumnes han de ser actius i proactius.
16. El currículum prioritza l’assoliment d’objectius institucionals (no personals). Tenim un café para todos.
17. El currículum és academicista i està orientat al passat.
18. Segons com tractem la llengua i la literatura, podem matar les ganes de llegir, quan l’objectiu de gran escala d’aquesta matèria és fomentar el gust per la lectura. Per exemple, la proporció petita d’alumnes que gaudiria llegint El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, no ha acaba fent perquè els seus companys li ho impedeixen (perquè és molt difícil que els agradi).
19. Les aules actuals són les mínimes, les més econòmiques. No hi ha res més barat.
20. El sistema presuposa que els alumnes d’una mateixa edat aprendran el mateix, d’una mateixa manera i d’una mateixa persona.
21. Ningú no critica que els centres s’organitzin en funció de l’equació aula-hora-professor-matèria (i no en funció dels alumnes).
22. Estem al segle XXI i no podem pretendre educar tal i com es feia al segle XIX, durant l’època industrial. Llavors l’educació servia per enviar molts alumnes a les fàbriques, alguns a la secundària i una minoria a la universitat. Ara necessitem persones per a la societat del coneixement. El drama és que ni tan sols estem intentant canviar. No estem explorant seriosament com fer l’educació per al segle XXI. Un altre món pedagògic és possible.
23. No hi ha un coneixement integral de l’alumne i això podria explicar que ningú no fos responsable de l’aprenentatge de l’alumne.
24. Un professor de Secundària és un especialista en una matèria i en com impartir aquesta matèria. No és un professional de projectes de desenvolupament intel·lectual i personal, que treballa en un entorn flexible i potent (potent en tant que capaç de gestionar recursos).
25. En moltes sessions el professor és qui treballa i els alumnes pràcticament no fan res. Això és malbaratar el seu potencial, no aprofitar-lo.
26. Factors clau d’una nova visió són:
- El treball és més conceptual i complex
- La col·laboració és consubstancial al treball
- Les aptituds emocionals i socials són crucials per a l’èxit de les persones i el bon funcionament de les organitzacions i de la societat
27. Calen 4 transformacions:
- Cal personalitzar l’aprenentatge (repensant el currículum, la metodologia i l’avaluació). Això no vol dir instrucció individual. Col dir generar entorns d’aprenentatge personalitzats!
- Cal fer efectius nous paper d’alumnes i de professors.
- Cal reorganitzar l’estructura, l’organització i el funcionament dels centres educatius.
28. Una nova organització requereix un nou sistema de lideratge:
- Liderar és gestionar persones i diners.
- Liderar és ser capaç de garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats dels alumnes.
- Liderar és gestionar el canvi amb inspiració, creativitat, participació i aconseguir una organització que aprèn maneres de fer i evoluciona.
- En definitiva, liderar significa tenir capacitat d’actuar en benefici dels alumnes i capacitat de gestionar el canvi.
29. La solució no passa per tenir més professors, en tot cas calen més ajudants (logopedes, lectors, tècnics, per exemple).
30. Una bona formació constant del professorat no passa tant per fer més cursos de formació com per aconseguir un sistema de suport adequat (algú que m’ajudi a fer coses concretes que necessito, algú que sap què estic fent).
31. El disseny arquitectònic dels centres educatius condiciona en gran mesura el tipus d’educació. Els centres haurien de tenir un espai per al treball personal, un espai per a l’exposició pública i un espai per poder fer-hi taller.
32. Hi ha un problema de relació entre les famílies i l’escola:
- Es fan poques reunions.
- Quan es fan reunions només són per parlar de problemes i coses que ja no tenen solució.
- Moltes vegades els tutors estan poc informats dels seus alumnes.
- Moltes vegades les reunions acaben sense conclusions.
33. Les coses no se solucionen només a base de lleis.
34. Un centre educatiu pot ser vist com una empresa, perquè ha de generar beneficis socials. De què parlen les empreses:
- D’augmentar la productivitat (cal definir què és la productivitat en educació).
- Adoptar una orientació al client (l’alumne és el client i volem que continuï sent-ho, que continuï tenint ganes d’aprendre).
- Gestionar el canvi.
- Efectuar la reenginyeria dels processos de negoci (hem d’organitzar les coses en funció dels resultats i dels alumnes, i no dels processos).
- Gestionar la informació de manera integrada.
- Canviar la cultura excessivament corporativa.
- Establir aliances i partenariats.
35. I calen plantes i flors a les aules!
» 3 Comentaris
2"Molt ben recullit"
a dijous, 1 de gener de 1970 01:33per josep maria esteve Pensava fer un resum de la xerrada, però ara mateix no m'atreveixo, has fet un resum molt positiu i real de la seva exposició. Si em permets faig una còpia i el penjo a la plana principal.
Gràcies Anna 1"Moiltes gràcies"
a dijous, 1 de gener de 1970 01:33per Laura Guilera Moltes gràcies per fer-nos arribar aquest resum de la xerrada de Ferran Ruiz. M'han semblat molt interessants tots els punts i m'han animat a la reflexió.
» Escriure comentari
Només els usuaris registrats poden enviar comentaris.
|
Copyright © 2006 -2005 - 2009 CE Jacint Verdaguer
Llicència sota Creative Commons 2.5
Disseny i programació: Zikzakmedia. Solucions amb programari lliure
