IE Jacint Verdaguer

Els membres escollits per les eleccions al Consell Escolar del nostre centre han estat els següents:

No hi ha comentaris

Presentació realitzada al Cosmo Caixa el 13 de novembre de 2010

Per accedir a la presentació,

No hi ha comentaris

Conclusions del debat  de la Fundació German Sanchez Ruiperez de Peñaranda de Bracamonte (Salamanca) en el que l'escola ha participat donant la seva visió de l'educació en l'apartat de "Nou rol de l'educador en la societat del coneixement".

Podeu veure el vídeo del debat fent clic aquí.

Una frase del debat: "La educación es lo que queda después de haber olvidado lo aprendido" (Joan Miquel Sala Sivera - Moderador-)

CONCLUSIONS:

La escuela, la educación, la formación, la enseñanza o el aprendizaje discurren hacia un nuevo modelo todavía difícil de pronosticar. Desconocemos su alcance, pero reconocemos que habrá cambios, pese a la lentitud con que éstos se producen en educación, y siempre a rastras de las transformaciones culturales, sociales o científicas.• Pero, al mismo tiempo, consideramos que la escuela es una herramienta para el progreso y la mejora social, el éxito de las personas o ciudadanos, por lo que debemos mantener el compromiso y la confianza en ella.• En la actualidad, existe un fenómeno de enorme repercusión para la educación, como para otros tantos ámbitos, que son las TIC y su efecto en la llamada “sociedad del conocimiento”, al arrebatarle a la escuela el monopolio que disfrutó sobre el saber y la formación.• Aunque, en ese horizonte de no pocas incertidumbres, creemos certero afirmar que las TIC han de introducirse en las aulas y centros educativos, pero para contribuir al cambio, la calidad, la innovación y la mejora del sistema educativo; no para llenarla de nuevos artilugios.• Las experiencias personales expuestas demuestran lo mucho que queda para lograr dicha finalidad. Pese a irse incrementando la dotación de medios tecnológicos, no acaban de ser el motor de cambio de la escuela, de sus prácticas, de sus intenciones, de su organización. Convenimos que no lo es porque se necesitan condiciones previas que todavía no se acaban de dar.• Se requiere aprender y borrar. Aprender nuevos métodos didácticos basados en que sea el alumno el protagonista de su aprendizaje; y borrar las prácticas de enseñanza tradicionales, sin miedo a la innovación constante. La formación del profesorado es, sin duda, la clave fundamental, pero hay que reconsiderar su actual formato, a favor de un modelo más vinculado a la experiencia de aula/centro (formación en centro) y más colaborativo que implique a equipos y genere sinergias (formación entre iguales).• Se precisa sustituir, paulatinamente, al todopoderoso libro de texto cuyo uso indiscriminado frena el verdadero cambio en los procesos educativos. Pero no se trata de suplir el libro por el ordenador, para seguir haciendo lo mismo. Se trata de orientar el aprendizaje hacia las competencias básicas (reflexión y práctica), más que hacia la adquisición de meros contenidos.• Es necesario cambiar notablemente el papel del maestro, pues ya no es el único transmisor, y ahora deberá guiar al alumno en su proceso de aprendizaje, enseñarle a seleccionar la información, a ser crítico con la misma, y a transformar esa información en conocimiento.• Junto a todo ello, consideramos que la escuela ha de conocer los riesgos y saber introducir experiencias relacionadas con los conceptos de navegación segura, netiquete y delitos informáticos para hacer un uso de las TIC con garantías.• Por último, creemos que este nuevo escenario pedagógico habrá de aumentar las oportunidades de acceso al aprendizaje, a la información y a la cultura; y no c onstituir un nuevo factor de desigualdad educativa que agudice la diferenciación social (brecha digital), razón por la cual debe garantizarse, al menos en la educación obligatoria y sin distinción entre centros escolares, la necesaria dotación de recursos.

No hi ha comentaris

EN COMENÇAR EL CURS, ENTRE TOTS ELS COMPANYS HEM ESCOLLIR SER "LES ÀGUILES".  VAREM COMENÇAR DIENT TOT EL QUE JA SABIEM DE LES ÀGUILES I DESPRÉS ENS VAM AJUNTAR PER PARELLES PER FER PREGUNTES INTERESSANTS SOBRE EL QUE VOLÍEM SABER D'AQUEST ANIMAL. QUAN JA VÀREM TENIR LES PREGUNTES FETES LES VAREM COL·LOCAR EN UN ÍNDEX I VAREM PLANIFICAR FER LA FEINA, ÉS A DIR TOT EL QUE VOLÍEM ESTUDIAR O FER DE LA NOSTRA MASCOTA. DURANT UN MES HEM ANAT FENT LA RECERCA DE LA INFORMACIÓ EN DIFERENTS LLOCS (INTERNET, LLIBRES, REVISTES...) I MATERIALS QUE HEM PORTAT DE CASA. QUAN FEÍEM RACONS O TREBALLS DE GRUP HEM ESCRIT LES RESPOSTES I HEM FET ELS DIBUIXOS. DURANT UNS DIES LES HEM ESTUDIAT I A LA FI LES HEM EXPLICAT ALS COMPANYS A TRAVÉS DE LA PISSARRA DIGITAL. HEM VOLGUT FER UN DOSSIER AMB ELS TREBALLS,  UNA CAROTA I HEM FET COM UN JOC DE MÀGIA DE POSAR UNA AU DINS D'UNA GÀBIA QUE ENS HA AGRADAT MOLT FER L'HÀBITAT DE L'ÀGUILA QUE HEM FET A LA PORTA I AQUI US LA POSEM PERQUÈ LA PUGUEU VEURE! IO QUE ÉS BONICA?

No hi ha comentaris

Per primera vegada a la història de la humanitat, els canvis s'esdevenen, en diverses ocasions, dins d'una mateixa generació. Això vol dir que en moltes ocasions allò pel que vam lliutat ara ha canviat i ho podem percebre.

El cas és que una lluita suposa sempre, per a mi, una millora en la vida de les persones, en la seva salut, educació i qualitat de vida. No obstant al produir-se els avenços dins la mateixa generació, hom és reaci a acceptar que allò pot comportar una millora vers el que ell acaba d'aconseguir.

Les persones no disposem encara, al menys la meva generació, de la capacitat d'assimilar, de manera positiva, nous models que de ben segur sorgeixen de la suma de totes les iniciatives anteriors.

Què és el que empeny a la gent a tenir cada dia més prejudicis davant els avenços de la humanitat?. Potser la poca capacitat d'assimilar tanta informació?  potser perquè barregem el pessimisme de les imatges dels telenotícies crean un pensament negativiste del món?.

Cada cop més tenim una imatge del món molt pessimista de la nostra realitat. El món mai ha estat un camí de roses, sempre hi ha hagut guerres, fam, desastres naturals, analfabetisme, enfermetats,.. i això no ens deixa avançar en la seva millora, ja que el bon ús de les coses no depèn dels altres, sinó d'un mateix.

Hem creat molins davant les costes Daneses que produeixen el 20% de l'energia al país, centrals de carbó on el diòxid és llençat al terra, hem creat màquines capaces de recolectar menjar per a tot el món, hem creat avions que poden portar menjar a un país amb un desastre natural, hem inventat motores de rescat d'alta velocitat que poden salvar vides, una xarxa d'informció que pot arribar allà on encara no hi ha llibres, medicaments que curen malalties, hem plantat milions d'arbres nous per regenerar la terra, estem a punt d'aconseguir, en els propers 50 anys, la fusió de l'àtom que crearà energia neta... i m'algrat tot això encara som pesimistes?

Clar què, podem sempre veure la cara negativa de les coses i parlar de la contaminació visual dels molins de vent, del soroll de les màquines, del perill de la xarxa o de lo feliços que erem nosaltres de petits, sense tenir present que ja hi ha una altra generació igual de bona o dolenta que la nostra que té una manera diferent de viure i conviure, de gaudir de la vida, de jugar o de relacionar-se molt diferent a nosaltres, però no massa diferent del que nosaltres vam fer amb la generació que ens precedia.

Jo sóc optimista per naturalesa, tinc una gran capacitat d'adaptació als canvis, crec que sempre són per millorar (altra banda és el que fem els humans, nosaltres, no els altres!) per sort jo puc viure a la meva manera, puc i tinc la capacitat per decidir i opinar, se discernir allò que m'agrada i el que no, tinc la llibertat d'expressar el que sento i fins i tot em puc permetre el gust de no ser perfecte,  però no em veig capacitat per criticar el món només a partir dels perjudicis propis de la meva generació, no.

Duran els meus anys de carrera d'història vaig aprendre bàsicament una cosa: el desconeixement i els canvis sempre fan por a les persones, no els dóna seguretat, tenen la sensació que és un menyspreu a l'esforç que ells van posar i per tant es neguen a acceptar o a reflexionar sobre les coses positives i es centres només en les negatives.

Però allò que passa de manera natural al nostre voltant, no hauria de passar en els llocs de formació. Educar no és una lluita contra el món, educar és formar persones preparades per viure i conviure, al món que els ha tocat viure per tal d'aprofitar tot allò que té de bo i preveure'ls d'allò maliciós.

Una vegada vaig aprendre que un got mig buit també pot ser un got mig ple. Tot a la vida depèn de com escoltis, de com miris, de com parlis o de com sentis, i quan creguis haver-ho descobert, pensa que pots estar equivocat.

Com diu una frase que tenim a l'escola: L'ùnic obstacle per aconseguir allò que vols, només ets tu mateix". Tot és possible, fer un món millor també, de fet n'estic convençut que qualsevol temps passat NO va ser millor.

Josep Maria Esteve

No hi ha comentaris

Enguany els alumnes d'ESO del Jacint Verdaguer hem participat de nou al concurs Fem Matemàtiques.

L'any passat es varen classificar un grup de 1r d'ESO i un de 2n, i l'ISMAEL GALLEGO es va classificar per la tercera fase!

Aquest any s'ha classificat per la segona fase un grup de 1r d'ESO: la CLÀUDIA OLIVÉ, el DANI CORRIPIO, el CARLES PÉREZ i la SAIDA GARCÍA!

Varem anar el 25 d'abril a VIC, i varem passar tot el matí fent problemes i jocs matemàtics. També varem conèxier molta gent de molts instituts de tota Catalunya.

Aquí teniu alguna fotografia de l'esdeveniment.

Fins aviat i moltes felicitats als classificats!!!!

1 Comentari

 Entrevista sobre el cos.  

http://video.xtec.cat:8080/ramgen/a8027365/entrevistanoemi.rv 

No hi ha comentaris

Recupero en el meu bloc una anècdota verídica i que forma part de la nostra missió d'escola: Aconseguir alumnes que pensin.

No hi ha comentaris