|
general
|
|
Escrit per Miquel Pi Aloy
|
|
dilluns, 29 de desembre de 2008 13:24 |
|
Live in Los Angeles,like basketball,was born in Sant Boi,play basketball in Los Angeles Lakers,I am tall,and I am 28 years old.
|
|
general
|
|
Escrit per Anselm Alàs Eroles
|
|
divendres, 24 d'octubre de 2008 09:56 |
|
Fotos representatives d''escola
|
|
general
|
|
Escrit per Losfi Barona Perea
|
|
dijous, 16 d'octubre de 2008 16:49 |
|
rectifico
|
|
general
|
|
Escrit per Robert Muñoz Martínez
|
|
dimecres, 15 d'octubre de 2008 00:35 |
|
Com és la teva escola ideal?
|
|
general
|
|
Escrit per Rosa
|
|
dilluns, 1 de setembre de 2008 00:00 |
|
Habilitats de pensament
|
|
general
|
|
Escrit per Anna Guilera Rico
|
|
dijous, 10 d'abril de 2008 16:10 |
|
Aquestes paraules estan extretes de la xerrada que el Ferran Ruiz va fer el dimecres 9 d'abril a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per a la xarxa de centres integradors.
El Ferran Ruiz va fer una magnífica ponència en la qual va explicar el seu punt de vista sobre la situació actual de l'educació. Va parlar dels punts febles del nostre sistema educatiu, i va aprofundir en les causes que provoquen i expliquen l'existència d'aquests punts febles.
Per mi, el millor de la seva exposició van ser les possibles solucions i propostes de millora que va oferir. Va trencar una llança a favor del canvi. Perquè quan les coses no van prou bé, s'han de canviar, oi?
|
|
general
|
|
Escrit per Mireia Córdoba Casanovas
|
|
divendres, 4 d'abril de 2008 09:51 |
|
VISITA AL ZOO
El passat dia 18 de Gener vam anar de visita al zoo de Barcelona. A les 9.00 els professors van passar llista, quan van haver comprovat que hi era tothom, vam pujar tots a l’autocar i vam anar cap al zoo. Durant el viatge, vam estar escoltant música i parlant per no aburrir-nos. Quasi no ens vam donar compte i ja erem allà. Quan vam baixar de l’autocar vam anar a una aula i les monitores ens van ensenyar un power point de les adaptacions dels animals del zoo. Un cop vam sortir de l’aula vam anar al terrari, i allà ens van ensenyar les serps, els cocodrils.. etc. Quan vam sortir d’allà les monitores es van despedir, i els professors ens van dir que podiem anar per lliure una estona, i anar a dinar. Nosaltres, la Sara, la Laura i jo vam anar a veure uns quants animals, i després vam parar-nos en unes taules per dinar. Les tres vam treure l’entrepà i vam començar a menjar. De sobte, uns quants galls d’indi se’ns van apropar, les tres els hi vam començar a tirar pa i se’l van menjar. Una mica més tard vam anar a un parc, que hi havia per allà i ens vam tirar per una tirolina. Quan es van fer les 15.15 vam anar a l’espectacle de dofíns i vam tindre la sort d’agafar lloc a primera fila, un nen de l’escola, l’Eric el van triar per tocar els dofíns. A les 16.00 vam tornar a agafar l’autocar i vam vindre a l’escola.
FI
|
|
general
|
|
divendres, 14 de març de 2008 10:07 |
|
Amigos X siempre
Si te sientes triste, y todo anda mal
Debes de ponerte siempre a pensar
Que tienes un amigo
En quien puedes tú confiar
Tú y yo siempre juntos, no nos detendrán
Tú eres la persona que me ayudará
Es nuestro destino el que nos apoyará
A que tú y yo, Amigos X siempre
Encontremos un gran final
Eres alguien en quien confiar
Vamos juntos, vamos ya
Buscando la felicidad
Ven y acércate un poco más
Amigos X siempre hasta el final
Luchando por la libertad
Tú y yo siempre juntos,
Sin mirar atrás
Esa es la manera de alcanzar la libertad
Tomo ya mi mano,
Tienes que confiar
Debes de ponerte
Siempre a pensar
Que tú y yo, los dos, Amigos X siempre
Lucharemos por un lugar
Eres alguien en quien confiar...
Amigos X siempre
Contra el muro debes luchar
Amigos X siempre
Tú y yo hasta el final
Tú y yo amigos siempre
Eres alguien en quien confiar...
|
|
general
|
|
divendres, 29 de febrer de 2008 11:59 |
|
UNA EXCURSIÓN AL ZOO DE BARCELONA
El pasado viernes, 18 de enero, las dos clases de primer curso de ESO fuimos al parque zoológico de Barcelona. Fuimos en autocar.
Una vez allí, almorzamos, y, posteriormente una experta del zoo nos dio una charla-debate y nos proyectó unas diapositivas sobre los animales. Acabada la sesión, nos enseñó unas suaves pieles de oso polar y de leopardo y también alas de algunas aves depredadoras, que, por cierto, eran muy ligeras. En un rincón de la sala en que nos dieron la charla, había cráneos de depredadores, con colmillos muy afilados; quisimos tocarlos, y la bióloga accedió amablemente a nuestra petición.
Salimos de aquella sala y pasamos a ver los animales, los vivos, los de verdad. Primero vimos los pájaros. Algunos tenían unas plumas enormes, como los avestruces; otros las tenían chiquititas, como los canarios y distintos pajaritos exóticos. Aquel variado colorido del plumaje de las aves captó mi atención. Continuamos la ruta. Llegamos al lugar donde se encontraban los rinocerontes, los elefantes, y una extensa variedad de especies que a uno le resulta difícil ver si no va al lugar del cual son originarias.
A pesar de haber estado ya otras veces en el zoo, a uno no deja de sorprenderle, cada vez que vuelve, el maravilloso espectáculo que se vive constantemente en este bonito lugar.
Tras ver un sinfín de especies de diferentes animales, los profesores que vinieron con nosotros nos dejaron acampar a nuestras anchas por el parque. Mi acompañante y amigo era Jairo. Durante un buen rato –tres cuartas partes de nuestro tiempo libre- nos dedicamos a buscar el delfinario, ya que habíamos quedado allí con los profesores. Menos mal que acabamos encontrándolo. Ahora ya sabíamos que no nos íbamos a perder el espectáculo de los delfines, y que también nos íbamos a librar de la bronca de los profesores. Ya más tranquilos, aprovechamos el poco tiempo que nos quedaba libre. Nos encontramos con Miguel y Alejandro. Anduvimos hasta el delfinario, juntos los cuatro, explicándonos anécdotas y peripecias que a todos nos habían sucedido.
En el delfinario había tres delfines. Me quedé con la duda de por qué uno de ellos no actuó. Sus dos compañeros nos dieron un espectáculo apasionante: daban unos saltos gigantescos, nadaban a mucha velocidad. Su amiga domadora fue la envidia de todos nosotros: siempre quise tocar y jugar con un delfín. La emoción aumentó cuando Ester, la amiga de esos simpáticos cetáceos, puso los pies en sus morros y éstos la impulsaron bajo el agua. Los delfines se esforzaron en hacer una magnífica actuación; tuvieron su recompensa: centenares de aplausos, y su más preciado premio, los peces.
Volvimos al instituto con un bonito recuerdo de ese día en el parque zoológico.
Daniel Palacios
Castellano
1º ESO A
[IMG]http://i256.photobucket.com/albums/hh187/Danim_2008/Delfn.png[/IMG]
|
|
general
|
|
Escrit per Judit Martín Escolà
|
|
dilluns, 17 de desembre de 2007 18:42 |
|
Un testimoni d'un home que treballa sacrificant homes.
Realment...tots toquem el botó de la càmara de gas amb els nostres actes, però ell és qui ho fa físicament...
|
|
general
|
|
dilluns, 17 de desembre de 2007 12:56 |
|
El dia 23 de novembre del 2007 van venir uns actors a l’ institut, a fer una obra de teatre. Els protagonistes , en aquest espectacle, són dos amics que faran 2n d' ESO (en Pau i en Jordi) i dues noies, amigues des de petites, que entraran al mateix institut a fer primer (la Maria i l' Eva).
En Pau i en Jordi ja han fet primer a l' institut. Ells ja coneixen les normes del centre, els professors i tot el funcionament del centre. Això en cara de les noies els dóna grau d' experència i prestigi de certa manera envejable.
Durant les vacances, mentre la Maria és al poble, l' Eva, que té un any més que ella, coneix a gent entre els cuals hi ha en Jordi i en Pau, en un campus d' estiu.I la Maria Vol sentir-se integrada per fer-ho fa tot lo que li diuen.
La Maria al arribar de les vacances s' adona que l' Eva ha canviat, li dóna un cert allunyament que l' angoixa i no lenten. Tot i això fa tots els posibles per seguir-la i per integrar-se amb els nous amics de l' Eva. Malgrat tot ho aconsegueix però hi ha coses que no li agraden i els segueix amb els seus jocs (beure cervesa, tot i que fumar no ho arriba a provar ...), per sentir-se inclosa en el grup.
L' obra s' acaba quan s' enfaden tots i aleshores és quan intervenim nosaltres, el públic. Entre tots els nois i les noies busquem solucions als problemes que tenen i això també ens fa més responsables a nosaltres.
L' obra ens va semblar interessant !
Eloy Carrasco i Josep Ferré
|
|
general
|
|
dilluns, 17 de desembre de 2007 12:19 |
|
El dia 3 de desembre va venir l'escriptor Enric Larreula. Al senyor Larreula li agrada molt dialogar, dibuixar però sobretot actuar movent les mans.
Vam preguntar-li d’on ve el seu cognom i el ens va contestar que provenia d’un poblet de França.
També vam preguntar on escrivia i ens va respondre que a casa seva, a les afores de Rubí.
També ens va explicar que ell no es va fer pintor perquè va tenir un problema als ulls.
A l'Enric Larreula li van preguntar si se sent identificat amb el personatge anomenat “ALA DE CORB” i va dir que teni molt que veure amb el seu nom.
També ens va dir quin era el seu nou projecte, el qual es tracta d'un llibre que va escriure als 22 anys i va d'una història sobre l'hinduisme que vol millorar.
També li van preguntar que on preferia viure a la ciutat o al camp i ell va respondre que al camp.
Una altra pregunta va ser que quan se'n va adonar que volia ser escriptor i ell va respondre que el fet de que el català estigues prohivit parlar-lo el va estimular molt a escriurel. Ell vivia en un pis de Barcelona i va començar a dibuixar i amb les històries que dibuixava es com si escrivís la història amb imatges.
Una pregunta molt interessant va ser que si en acabar un llibre el comentava amb la família i ell va respondre que com no estava molt amb la seva companya no la podia comentar gaire.
També ens va dir que el millor llibre es un diari.
Va ser un plaer coneixe'l i escoltar-lo.
Nil i Junior
|
|
general
|
|
dijous, 22 de novembre de 2007 18:22 |
|
[b]Resum:[/b]
A l’any 2006, la televisió a Espanya va ingressar 3.107 milions d’euros, però es preveu que al 2007 pugi aquest nombre i arribi fins als 3.359 milions d’euros. La majoria va ser per a les privades, encara que hi ha més, com per exemple TVE i les autonòmiques, entre d’altres.
El dia 6 de novembre de 2007, a Madrid, la UTECA (Unió de Televisions Comercials Associades) va presentar un informe amb dades de la televisió a Espanya. Van analitzar els comptes de les televisions públiques i autonòmiques, i van arribar a la conclusió que les públiques van tenir una pèrdua major i que el cost que va suposar per cada llar espanyola va ser de 129 euros, xifra major a la de les televisions autonòmiques.
Per aquest motiu proposen reduir el temps d’emissió dels anuncis, passant de 12 minuts a set minuts aproximadament. I d’aquesta manera redueixen el cost dels anuncis.
[b]Opinió:[/b]
Jo crec que per als telespectadors és molt avorrit el fet de que hi hagi tants anuncis, sobre tot quan estàs mirant una pel·lícula i interrompen per posar els mateixos anuncis que posen sempre i que gairebé ja te’ls saps de memòria de tantes vegades que els has vist.
D’altre banda, si no hi haguessin tots aquests anuncis no tindríem la informació dels productes que ens podrien interessar, perquè moltes vegades gràcies als anuncis et dones compte de que existeix una cosa que per a tu es interessant i que no sabies que existia o on ho podies trobar. Però es fa molt pesat, que posin deu minuts només d’anuncis i que interrompin el que els telespectadors estan veient.
I ara que arriba l’època del Nadal, puja el nombre d’anuncis, i quan comenci aquesta època la gran majoria d’anuncis seran de joguines. I encara es farà més pesat per als telespectadors. Però d’aquesta manera, aconsegueixen que els nens coneguin més jocs per demanar-los per Nadal, i els hi surt millor la publicitat. Perquè si no fos per els anuncis que surten per a la televisió amb tota varietat de joguines, probablement els nens no demanarien tantes coses.
|
|
general
|
|
dimarts, 20 de novembre de 2007 08:38 |
|
[b]La TV va ingressar a Espanya 3.107 milions d’euros en publicitat el 2006[/b]
Aquest text tracta d’un estudi que va redactar la Uteca on es troben les dades dels diners ingressats pels anuncis de les cadenes espanyoles.
La Uteca (Unió de Televisions Comercials Associades), va redactar un informe sobre la televisió a Espanya que ahir, 6 de novembre del 2007, va presentar a Madrid. Aquest informe presentava unes dades sobre els diners que es van ingressar per publicitat en l’any 2006.
Espanya es va gastar 3.107 milions d’euros en publicitat durant el 2006; La majoria d’aquests diner es van destinar a les televisions privades. Les autonòmiques van aconseguir uns 368 milions d’euros; i les televisions de pagament uns 28 milions d’euros.
En l’estudi que va fer la Uteca, també van analitzar els comptes de la televisió pública. Van perdre uns 997 milions d’euros (en l’any 2006).
Quan Alejandro Echavarría (president de la Uteca) va anar a presentar aquestes dades, li va preguntar a la vice-presidenta Fernández de la Vega, si es podien rebaixar els espots que pot emetre la televisió pública, que actualment fan 12 minuts per hora, i canviar-lo per set minuts. La vice-presidenta li va respondre que no però, també li va contestar: - Si els ciutadans ens honren amb la seva confiança, adoptarem les decisions que procedeixin -.
[b]Reflexió:[/b]
Encara que no he entès molt bé el text, penso que rebaixar un minut, és una mica pobre i que gairebé no es notarà la diferència, aleshores quan hagin passat els sis mesos, seguirà passant el mateix: la gent o bé canviarà de cadena o directament apagarà la televisió i s’anirà a fer una altre cosa. I llavors tornaran a pujar els minuts ja que no els hi compensarà i estarem un altre cop igual que abans. També trobo absurd que la gent que vol vendre un producte es gasti els diners en posar un anunci a la televisió, ja que si el producte es bo, no el comprarem perquè hagi sortit als anuncis. Encara no entenc com es poden llençà tants diners, amb totes les desgràcies que hi ha al món per la pobresa.
Aroa Marcuello
|
|
general
|
|
Escrit per Josep Maria Esteve Gibert
|
|
dilluns, 19 de novembre de 2007 21:03 |
|
Una mestra preocupada per la millora dels resultats de l'educació dels seus alumnes es posa a fer feina.
Es un conte que mostra la nostra línia d'escola i que ens representa, tot i que no ´l'hem escrit nosaltres.
Espero entengueu el fons i l'objectiu del que la "buena maestra" pretén. No confongueu màquina amb pedagogia, però no oblideu que gràcies a les tecnologies podem avui en dia crear autèntics entorns d'aprenentatge.
|
|
general
|
|
dijous, 15 de novembre de 2007 12:55 |
|
Isaac domenech
5-11-07
[b][b]D’on ve i cap on va l’escriptura[[/b]
Fa molt de temps només sabien escriure els privilegiats .
Molta gent no sabia escriure i és tenien que entendre per el llenguatge.
De tota la població el 1% de la població sabien escriure i el 99% eren analfabets, es a dir que no sabien llegir. A hores d’ara encara hi ha analfabets acostumen a ser gent que de petits n van a anar a l’escola i n saben llegir i ara son grans i es veuen d’aquesta manera.
Els homo-sàpiens van anar emigrant a Àfrica i van posar fi a Europa, això volia dir una cosa que necessitaven l’escriptura i clar ells només caçaven recol·lectaven fruita construïen armes ... i es van tenir que espavilar, que va néixer l’escriptura per necessitat. Ara ens posem a pensar i pensem que es va inventar l’escriptura fa molt de temps, però ara hi ha moltes branques que surten del llenguatge com les abreviatures, SMS...
REFLEXIÓ
Jo crec que l’escriptura es molt importat per l’ésser humà perquè sense l’escriptura no seriem re com ens comunicaríem com parlaríem ...
A l’alfabet tenim 24 lletres i amb aquestes lletres combinant-les podem escriure totes les paraules que sens acudeixi i inventar-nos paraules noves. També tenim 26 sons amb aquets sons podem parlar llegir cridar... tot el que vulguem i dir absolutament el que ens convingui. I crec que el llenguatges nous que s’ha inventat esta prou be perquè així no es sempre el mateix rotllo de paraules, però per l’altre banda no el trobo bé perquè t’acostuma malament i a l’hora d’escriure tens moltes més faltes i clar...
|
|
general
|
|
dijous, 15 de novembre de 2007 09:37 |
|
Tasca de català:
|
|
general
|
|
Escrit per Judit Martín Escolà
|
|
dimecres, 14 de novembre de 2007 20:47 |
|
Tasca de català
|
|
general
|
|
Escrit per Judit Martín Escolà
|
|
dimecres, 14 de novembre de 2007 19:28 |
|
L'Anna ens ha dit que posem aquest exercici al blog.
Tracta de l'escriptura. Com ha canviat...
|
|
general
|
|
Escrit per Judit Martín Escolà
|
|
dimarts, 8 de maig de 2007 16:02 |
|
El Dimecres passat va haver-hi un debat...
|
|
|
Aula
E. Infantil
Escriptori
Pla Treball
