Aula
E. Infantil
Escriptori
SAGA
1Comentari
a dimecres, 11 de febrer de 2009 19:56per jesteve
a dimecres, 11 de febrer de 2009 19:56per jesteve
Hem sembla ur article molt bo. Jo vaig llegir l'article al que fas referència i penso que has fet una gran crítica construciva.
| “Nuestros adolescentes son rebeldes del bienestar” |
| Opinions |
| dilluns, 9 de febrer de 2009 20:35 |
|
És ben sabut que l’adolescència és una fase difícil tant pels pares com pels propis adolescents, doncs entren en joc factors de perills que abans romanien en l’oblit i que poden afectar la persona en un futur immediat. D’aquesta manera, l’adolescència és l’etapa on es marcarà com serà la persona en arribar a adulta.
Així doncs, molts pares es posen nerviosos davant la idea que el seu fill fracassi i no arribi mai a ser un adult, o caigui en el món de les drogues, o es converteixi en un impresentable...
Aquesta preocupació creixent per l’educació dels adolescents és la que ha suscitat l’entrevista que havíem de llegir i comentar, la qual he trobat, en la meva opinió, fatalista i absurda.
El psicòleg que parla, Jordi Royo, pare d’un fill de dotze anys, ofereix una visió molt crítica de la joventut en general, arribant a descriure els adolescents com a mutants. Aquest punt m’ha tocat especialment els nassos, i trobo que és necessari matisar-lo una mica.
Sí que és cert que els adolescents tenim les hormones pels núvols i que experimentem canvis emocionals molt marcats, però això es deu al fet que estem creant la nostra forma de ser. M’explicaré. Quan ets petit, el que fas és imitar el comportament dels adults, i normalment et centres en imitar els pares. Quan ets adolescent, el que fas és imitar models de conducta d’altres persones del teu voltant, i els que més t’agraden o s’adapten als teus gustos els copies, i amb totes les còpies de models de conducta crees els teus propis valors i el teu propi perfil psicològic, passant llavors a tenir la teva pròpia opinió.
Així doncs hi ha canvis, sí, però no ens converteixen en mutants, sinó en persones, i més concretament, en adults.
Parlem ara de la tecnologia i de la privacitat de comunicació, temes que també surten a l’entrevista i trobo que s’exposen de forma errònia.
En l’escrit el psicòleg aconsella allunyar la tecnologia dels adolescents, argumentant que fomenta d’alguna manera el sedentarisme i la ganduleria, i proposant també limitar i controlar l’àmbit de comunicacions, tant per radiofreqüències (mòbil) com per ADSL (Internet). Aquesta iniciativa és absurda, i més ara, amb els temps que corren.
Parlem del mòbil, quin perill té? En l’entrevista dóna dos arguments, el cost de les trucades innecessàries i l’addicció. Pel que respecta al primer argument, simplement diré que passant un mòbil de contracte a targeta i carregant una petita quantitat de saldo per setmana s’evitarien recàrrecs, o amb un contracte que comprengui totes les hores sempre s’hauria de pagar una quota fixa. Pel que fa al segon... A no ser que el mòbil que li compri sigui un Iphone 3G el noi no agafarà addicció a l’aparell. És en comparació més perillós comprar-li una PSP o consola que no pas un mòbil, i a més un mòbil dóna molta més llibertat de moviments i més seguretat, evitant així el sedentarisme i fomentant que l’adolescent surti i es relacioni més.
Passem ara a parlar del tema ordinadors. S’ha de saber que a l’escola es demana molta feina per ordinador, fet que admet en Jordi, però tot i això, explica que és millor connectar només un ordinador a Internet, el qual estigui a la sala d’estar. Imagineu: tu estàs fent deures tranquil•lament a l’ordinador, concentrat en cercar informació per a un treball i de cop escoltes veus procedents de la televisió, o la teva mare aspirant, o qualsevol altre cosa que et destorba. Que fas llavors? Segueixes buscant, tot i que no es pot treballar bé? No home, no. Siguem una mica intel•ligents. Internet ofereix perills, però també existeixen softwares de bloqueig que els eviten, com els anti-virus, els controls de cockies i historials, els firewalls, els filtres... D’aquesta manera, amb una contrasenya per aquí i un filtre per allà, el xicot en qüestió podria treballar a la seva habitació i els pares podrien respirar tranquils.
En el tema televisió no hi entro, ja que aprendre a establir acords i assimilar que no tot serà sempre com tu vols són valors que val la pena fomentar.
Bé, deixem la tecnologia i passem a parlar sobre la paga, us sembla bé?
En l’entrevista es dóna el consell de no donar paga fins als 15 anys, i un cop es comenci a donar, debatre què i què no es podrà fer amb ella. Aquesta iniciativa em sembla adequada als temps que corren, ja que permet apreciar el valor dels diners i a no gastar-los en coses inútils. Tenint en compte que estem en plena crisi econòmica val la pena tenir aquests aspectes clars, no creieu?
Un altre punt que m’ha suscitat interès i contrarietat ha estat el de l’educació dels adolescents en temes com les drogues, el sexe...
En l’escrit es proposa que els pares siguin sincers davant d’aquests temes, i ofereixin als fills situacions per a parlar-hi. La proposta com a tal sembla políticament correcta, i permetria en un principi evitar problemes posteriors. Tot i això, el psicòleg, comenta que a l’escola no es tracten aquests temes. Des de la meva posició d’estudiant li he d’enviar un missatge: De parlar en parlem, i molt sovint, però no genera el mateix impacte parlar d’un tema a l’escola, davant de professionals que no coneixes, que no pas davant dels teus pares.
Finalment, m’agradaria debatre un últim aspecte de l’entrevista, concretament l’última pregunta, on el periodista pregunta quan s’acaba l’adolescència.
En Jordi Royo esquiva la pregunta dient que amb 30 anys encara hi ha gent que és un adolescent.
Això és cert, però què se suposa que fa què una persona es consideri adulta o no? Segons el meu criteri, un adult és aquella persona que té un perfil psicològic definit, és a dir, que sap qui és, que té opinió i valors ètics que li permeten actuar, que s’ha marcat un objectiu a la vida i l’està perseguint... I això com podeu veure, no depèn d’edats, oi?
Hèctor Maturana Gonzalez
4t ESO B
» 1 Comentari
» Escriure comentari
Només els usuaris registrats poden enviar comentaris. Crea un compte
|
