IE Jacint Verdaguer

EL CAS DE LA REVOLTA DELS UNIFORMES

A l’escola Jacint Verdaguer els nens són molt feliços; però un dia mentre feien els Jocs Florals va arribar l´Enric i li va donar una carta al Josep Maria. Ell la va obrir i es va quedar blanc. Tots es van mirar els uns als altres fixament i el Josep Maria posant el micròfon bé va dir, tot suant: “Nens i nenes de l’escola  Ceip Jacint Verdaguer a partir d’ara haureu de portar uniforme. Signat: El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.”

Molts nens es van quedar quiets com una estàtua i alguns es van desmaiar. L’endemà tots estaven molt atabalats i  tothom s’equivocava, fins i tot els més llestos quan els professors els preguntaven.

Al cap d’un mes i mig de portar uniformes tots estaven tristos, desanimats i deprimits; no semblava l’escola divertida i animada d’abans.

El Josep Maria estava treballant al despatx quan una veueta li va dir:

-Tu ens deixes viure a aquesta escola i nosaltres ens emportem els uniformes i els amaguem ben amagats.

-D’acord va dir el Josep Maria. Però...espera! -Qui ets?

-Mira al teu darrera i ho veuràs.

-Es va girar lentament fins que amb la seva vista es veié l’espatlla i allà al damunt, tot quietet, hi havia un esquirolet amb la panxa tota blanquinosa, el pèl de color avellana que d’un saltiró va marxar.

El Josep Maria aquest cop no es va quedar bocabadat sinó que va fer un bot d’alegria i va dir:

 -Visca!. Ja no tindre que veure tots aquells uniformes tan insípids i podré tornar a veure  els nens jugant, rient i feliços.

L’endemà els nens van anar sense uniforme, ningú sabia perquè però el més important era que s’havien tret aquells horripilants uniformes.

Aquella mateixa tarda van rebre una altre carta del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Començava així: “Nens i nenes del Col·legi Ceip Jacint Verdaguer, el proper dimecres set de Juny vindran uns inspectors a veure si compliu totes les normes dels uniformes. Signat: El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.”

Aleshores el Josep Maria va reunir tots els nenes i nenes i els hi va llegir la carta; es va sentir un gran escàndol perquè tots els nens cridaven i preguntaven alhora que ferien ara. El Josep Maria els va calmar i els va dir que trobarien una solució tot tornant cap al seu despatx pensatiu.

 De sobte va tornar a aparèixer l’esquirol amb dos ratolins i li van dir:

-Nosaltres t´ajudarem! Tan de pressa com van poder van anar al seu cau i van començar a cosir uniformes perquè els altres els havien amagat tant bé que ara no recordaven on eren. L’endemà tots els nens tornaven a portar els uniformes i quan van arribar els inspectors els van felicitar perquè estaven complint molt bé totes les normes.

Ningú va saber mai com era que apareixien i desapareixien els uniformes d’un dia per l’altre, el únic que ho sabrà sempre serà el Josep Maria.

Si algun dia aneu al despatx i mireu sota d’aquell quadre tan gran i de tants colors hi  veureu un foradet. Allà es on viuen l’esquirol i els ratolins.

 IÑAKI GONZALEZ BALLELL.