Hi havia una vegada una família que va anar de vacances al Pirineu, aquesta família estava formada per un pare, una mare i dos germans en Tom i en Tim.

    Era una tarda fosca i va començar a nevar. En Tom li va dir a en Tim que si volia anar a jugar amb la neu. Llavors al cap d’una estona van sortir a fora del refugi per fer un ninot de neu.

     Quan es va fer tard van entrar per decorar l ‘arbre de Nadal.

     Més tard quan van acabar de decorar-lo se’n van anar a dormir. Quan en Tim va anar a tancar la finestra va veure un estel fugaç i va demanar un desig. El desig va ser que el ninot de neu tingués vida.

     El dia següent quan es van llevar van anar corrents tots dos per tornar a jugar amb la neu però el ninot de neu no hi era. Llavors quan es van girar per entrar dins de casa se’l van trobar davant seu. Fins i tot parlava. Ells ,al principi es van espantar molt , però després van veure que era molt bona persona. Més tard, després de parlar es van fer molt amics i li van preguntar si volia jugar a fútbol amb ells ,però el ninot de neu els va dir que no podia perquè no tenia cames ni braços. Llavors en Tim i en Tom li van dir que tranquil que ells n’hi farien .

     El dia 24 de desembre per la nit, que es quan arriba el pare Noel , en Tom i en Tim estaven molt nerviosos però el ninot de neu estava molt trist perquè estava sol però com en Tom i en Tim es van aixecar molt d’hora per culpa dels nervis van fer companyia al ninot de neu.

     Aquell  va ser el millor Nadal d’en Tim, en Tom i el ninot de neu. El pare Noel els hi va portar molts regals i es van passar tot el dia jugan amb els regals. Fins i tot li va portar un regal pel ninot de neu.

Eloi Segura Bayot

En un país molt llunyà hi havia una família molt pobre que tenien un nen petit que es deia Agustí. El nen feia molts dies que  estava trist i els seus pares no sabien que li passava.Un matí va pujar a l´habitació del nen i van parlar una mica i llavors el nen els va explicar perquè estava trist. Perquè faltaven pocs dies per Nadal i ell no tenia Cagatió.El pare li va dir:

-          Perquè no m´ho havies dit?

-          Però no et preocupis demà ens aixecarem d´hora i anirem al bosc. El pare i el fill es van aixecar molt d´hora i van esmorzar , es van ficar la jaqueta, la bufanda i la motxilla. Quan van arribar al bosc el seu pare li va dir:

     -Fill ,un arbre no es pot tallar, i van anar buscant un tronc petit.

 I en van  trobar un de mida molt bona , el van ficar a la motxilla. Van anar a casa i li van dir a la mare :

     -Dóna’m un tros de carbó.  Li van pintar la cara, la boca i el nas amb un tap de suro. El va ficar al costat del foc i durant tres o quatre dies li va donar menjar. Quan va arribar el dia de Nadal, el pare li va donar el bastó i van cantar la cançó i van cagar molts regals.  

Adrià  Gomez  Muñoz

 Hi  havia una  vegada dos  nens. Un que es deia  Pepet i l´altre Pepito. Aquell dia era molt  especial perquè l´endemà era Nadal. Però estaven molt preocupats perquè no trobaven el tio

Els nens li van dir a  la seva mare:

-Mare no trobem el tio!!! I la mare els va dir:

-El pare es va equivocar de tros de llenya i el va tirar al foc.

Però els nens no es van recordar que el tió era màgic i per això no es va cremar i el pare el va llençar a la muntanya. 

En Pepito va dir a en Pepet:

-Hem d´anar a la muntanya a buscar un  altre tió. I se´n van anar a la  muntanya.

Anant per la muntanya es van trobar un llenyataire i li van preguntar:

-Ens pot donar un tros de llenya? i ell va contestar:

- Deixeu-vos estar d´històries que tinc feina!!! i se´n van anar. Més endavant es van trobar un arbre de Nadal i li van preguntar:

- Saps on podríem trobar un tió? i l´arbre els va dir:

- No però he parlat amb un tió que m´ha explicat que el volien cremar i que no se què. I els nens van preguntar:

- Saps on ha anat? i ell els va dir:

- Ha anat cap a la dreta. Els nens van seguir el camí cap a la dreta i es van trobar un ninot de neu i li van preguntar:

- Has vist passar un tió? ell els va dir:

-          Si! un home l´agafat i se l´ha emportat a casa seva. Els nens van entrar en aquella casa i van veure que aquell home era el Pare Noel i li van demanar si tenia el seu tió

-          Si! I estic molt content que l´hagueu vingut a buscar i ara l´heu de tapar i alimentar-lo bé perquè cagui molt. Adéu i Bon Nadal !

Ramon Castellví Chacón

     Hi havia una vegada una família que vivia al Pirineu i  tenien  una fada . El nen petit , la va tirar per la finestra i tota la família va anar a buscar-la . El pare  va sortir molt enfadat a buscar-la i no la trobava.

     La fadeta se’n va anar cap el bosc i el pare no la trobava.

    La fadeta estava molt trístá i es va posar a plorar i en aquell moment va aparèixer un follet . El follet li va preguntar:

-          Què et passa? , Per què plores?

-           Ploro perquè el nen petit de la meva familia  m’ ha tirat per la finestra com si fos una pilota.

    El pare seguía buscant-la pel bosc i només feia que cridar-la pero no aconseguía trobar-la.

       El follet i la fadeta van estar jugant pel bosc amb tots els animalets i quan va arribar  la nit es van quedar adormits dins d’un arbre que era la casa del follet.

    Pel matí el follet va convèncer a la fadeta perquè tornés a casa i així ho van fer i quan anaven caminant  es van trobar amb tota la família que l’ estava buscant.

    Tots junts, van marxar cap a casa i el nen va demanar perdó a la fadeta i van celebrar  el  Nadal tots junts amb el follet.     

Andrea García Gómez    4 B

Hi havia una vegada una nena que es deia Sazzi que vivia en un poble molt pobre.

La Sazzi no tenia joguines,només jugava amb els seus germans a córrer ,saltar i cantar pel camp. Però un dia quan corria pel camp va trepitjar una cosa  que feia temps ,una gent dolenta havien deixat després d´una guerra. Se´n diu una mina.

La Sazzi la va trepitjar i va esclatar. La Sazzi estava ferida, la mina l´havia deixat sense cama.

Faltaven pocs dies per Reis i la Sazzi era a l´hospital.Va escriure la carta als Reis i no va demanar joguines,va demanar que mai més a cap nen li passés el que a ella li havia passat.

Quan els Reis van llegir la seva carta van pensar que la Sazzi tenia dret a moltes joguines. I la Sazzi va tenir el dia de Reis una gran sorpresa ,va tenir moltes joguines i el més important una cama ortopèdica per continuar corrent . I aquell dia tots els desitjos dels nens del món es van complir.Bon Nadal!

Carles Perez Gutierrez. 4A

Vet aqui que una vegada hi havien  tres nens que vivien en un poble molt bonic ,

 rodejat de un bosc molt frondós i un riu que portavaa un aigua molt fresqueta.

Era Nadal , hi  havia neu i feia molt de fred.

Els nens no sabien a que jugar ja que a casa els deien que no anessin al bosc ja

que passaven coses estranyes.

Però un bon dia, el més gran dels tres amics va decidir que volia tenir una aventura i va avisar als seus amics per anar al matí i tornar al vespre sense dir res a

ningú.

Van agafar les seves motxilles amb les coses més importants i van marxar de

matinada.

Caminant, caminant es van introduir en el bosc sense donars-se compte del lluny  que estaven  i van trobar pel camí uns rovellons gegants. Quan es van apropar 

van veure alguna cosa aque es bellugava , eren uns petits elfs que treballaven.

Estaven recollint llenya per fer foc, però al costat hi havia un tros de fusta molt gros, amb ulls, nas i una gran boca. Parlaven i cantaven cançons . Li havien posat una barretina i una bufanda perquè no tingués fred. De cop els elfs van parar de

treballar , van agafar uns pals i van començar a pegar al tros de branca grossa.

- Què fan, per què el peguen?

Els nens van quedar de pedra quan van veure que d'aquell tros de fusta disfressat sortien regalets i llaminadures i que els elfs se'ls repartien.

Els nens van dir:

- No us heu adonat quin dia és avui?

És el 24 de desembre i aquest és el Cagatió.

-I  què farem ara?

Hem de tornar a casa, els nostres pares ens estaran buscant, i estem massa lluny.

Llavors els elfs es van posar al voltant dels nens i van dir unes paraules màgiques

i els nens van desaparèixer en un núvol de brillants estels i van volar per tot el

bosc.

Quan van arribar a casa, els pares els van preguntar on estaven i els nens van dir

que havien viscut "una aventura de Nadal".

Per la nit, quan tots dormien , els elfs van entrar a les cases i van portar regalets

pels nens , eren els ajudants del Pare Noel, però això els nens no ho sabien. Però

això ja és una altra història.

 Eduardo Díaz Marcos